Introducció a l'aigua iònica

Els àtoms i les molècules que perden o guanyen electrons s'anomenen ions. Quan l'aigua s'ionitza, produeix ions hidratats, que anomenem aigua ionitzada. L'aigua iònica es pot dividir en aigua d'ions positius i aigua d'ions negatius. L'aigua d'ions negatius també es coneix com a aigua d'ions per beure, i l'aigua d'ions positius també es coneix com a aigua d'ions de bellesa (antiinflamatòria). Tant si es tracta d'aigua d'ions positius com d'aigua d'ions negatius, la seva essència és encara aigua, i no s'afegeix cap substància, excepte el guany i la pèrdua d'electrons i els canvis significatius en les propietats físiques i químiques. L'aigua iònica es reduirà gradualment a aigua normal a causa del contacte amb l'aire o altres substàncies durant l'ús.
A causa de l'electròlisi de l'aigua, minerals com el calci, el magnesi, el sodi i el potassi s'acumulen al càtode, provocant un augment dels ions hidròxid negatius i la formació d'aigua alcalina. Per contra, els ions de clor i sulfat de l'aigua s'introdueixen a l'ànode, augmentant els ions d'hidrogen i produint aigua ionitzada àcida. En comparació amb l'aigua normal, l'aigua ionitzada té diferents pressió osmòtica (força), grups moleculars (mida), solubilitat (mida), conductivitat (alta o baixa), valor de pH (mida), tensió superficial, densitat, conductivitat tèrmica, contingut d'oxigen, etc.